ELS ORÍGENS I L’EVOLUCIÓ DEL BARRI

Segons els historiadors, el nom de Balàfia prové sense dubte de l'arab. Uns diuen que té l'origen en un nom de família Abolàfia, "la senyora blanca") que conreava una partida al nord de la ciutat al voltant d'un riu petitet (Wadal- afia, en àrab) i d'altres, que aquest li va donar el nom, i
que els cristians anomenaren Noguerola. Podriem seguir amb alguns apunts històrics però serà en propers capítols...

Tornem doncs a temps més moderns i veiem l'evolució del seu creixement i desenvolupament. Com és sabut, Balàfia és un barri situat al nord de la ciutat de Lleida, al costat del ferrocarril de la línia Lleida-Saragossa, delimitat per la clamor del riu Noguerola i la carretera de Torrefarrera, actualment avinguda Alcalde Porqueres, en la part urbana. Les primeres construccions es duren a terme a partir dels anys quaranta de tipus individuals, els anys cinquanta amb les vivendes de Regions Devastades que varen proporcionar cent vint vivendes, i els denominats Blocs del Bisbe o de les Verges, construïts pel Patronat Diocesà que acolliren unes cinquanta famílies, i els anys seixanta, els de Germans Recasens, uns vuitanta habitatges i les Blocs de Franco Gaminde de l'Obra Sindical del Hogar, ara anomenats Grup Voravia, amb cent dotze habitatges així com els xalets contigus del carrer El Vallés, aleshores Terç de Montserrat. Amb tot això el barri passà de mil habitatges a set mil, encara que posteriorment va baixar, fins al quatre mil cinc cents sobra els anys setanta. Els anys setanta el barri comptava amb una població d'uns quatre mil cinc cents.

La gran evolució es va produir en la dècada dels noranta amb el Pla Parcial de Balàfia, situant-nos en l'actualitat en 13.000 habitants. Des del Pla Parcial fins a l'actual cobriment de les vies del tren i els nous vials de França i Pinyana, així com l'expansió i desenvlupament urbanístic de Balàfia ens han dut a ser un dels barris més grans de Lleida i amb un futur d'evolució i progrés en perspectiva fins que s'arribi al Pla de Gualda, Marimunt, Montcada i el Secà de Sant Pere.

Precisament el desenvolupament urbanísitic i demogràfic de Balàfia, amb els Grups d'Habitatges abans esmentats, és el que va donar vida al moviment associatiu, en primer terme de Comunitat de Veïns, i més tard d'Associacions de Veïns. L'any 1992, fruit d'un ample diàleg i essent reconeguda com a tal, es van registrar formant part de la FAVL, de la CONFAVC i de la FAVIBC per tal de tenir representació a nivell estatal. Diari La Mañana